Aquest mes de març ens ha deixat la Sra. Maite Cebrián i des d’aquí volem explicar en unes línies la seva trajectòria humana i associativa.
La Maite va nèixer l’any 1940 i, per un error mèdic, des de molt petita va patir una discapacitat amb problemes per caminar. Aquesta circumstància va fer que restés reclosa en un sanatori des dels 4 fins als 21 i que sempre es desplacés en cadira de rodes.
Al sortir del sanatori trobà molt suport en el seu pare per fer front a l’adaptació de la seva vida fora de l’hospital. Al cap d’un any de la seva sortida, el seu pare morí a causa d’un càncer i ella es quedà sola.
Els seus amics l’ajudaren a trobar un lloc de treball com a telefonista a Ràdio Barcelona. Així doncs, amb 22 anys de vida, poques vegades havia parlat per telèfon i de cop es va trobar fent de telefonista.
Més tard va decidir compatibilitzar la feina amb la Universitat; i sense haver anat mai a una escola va aconseguir entrar, via majors de 25 anys, a Bellaterra per fer la llicenciatura de Periodisme, estudis que va completar.
Vida associativa
La seva primera participació associativa va ser a Frater (Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids, fundada el 1970). En aquell temps era de les poques entitats que hi havia i facilitava que les persones amb discapacitat física sortissin de casa.
La Maite Cebrián, estava molt interessada en poder sortir de casa, però ho estava encara més en aconseguir que les persones amb les seves circumstàncies també ho aconseguissin.
Finalment va entrar a formar part de l’ Associació Front de Solidaritat amb els disminuïts físics, creada al 1989 i va ajudar a establir, entre d’altres qüestions, un servei de transport en furgoneta per a persones amb discapacitat. Va arribar a ser presidenta d’aquesta entitat.
La Maite també ha estat membre molt actiu de la vocalia de persones amb discapacitats de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Ha participat de forma molt activa a la Taula d’entitats de Persones amb Discapacitat de l’Eixample i ha format part de tots els grups de treball que s’hi han creat ( jornada entitats actives, seguiment de l’ accessibilitat de l’avinguda de Roma, exposició de fotografies ” segones versions ” i la nostra darrera passejada fent el seguiment del nou tram del Passeig de Sant Joan .
Ha participat també amb gran regularitat a la Comissió de Dones de l’Eixample. En aquest àmbit cal destacar la participació acurada en el procés d’ elaboració del llibre ‘Dones de l’ Eixample’ i també , amb aportacions molt interessants , en el procés participatiu del Congrés del dones 2009 .
Com a representant del Front de Solidaritat i de la Vocalia ha treballat en diverses comissions (Transport, Urbanisme, Habitatge i Desplegament legislatiu) de l’ Institut Municipal de persones amb Discapacitat ( IMD )
Si haguéssim de resumir els trets característics de la Maite Cebrián destacaríem l’esperit de lluita en la superació dels problemes personal, la solidaritat, la implicació i el compromís en l’abordatge de temes col·lectius, la capacitat de ser motor en iniciatives dirigides cap a la integració de persones amb discapacitat física, i fins i tot, la capacitat de ser membre molt actiu en els espais de participació amb visions crítiques i aportacions positives cap a la resolució de temes.
La Maite ens ha deixat després de fer molta feina i d’ajudar-nos a trobar camins per a moltes dones i molt homes que estan en situacions complicades , després d’ajudar-nos a treballar per una ciutat oberta a totes les realitats i diversitats.
Des d’aquí li agraïm la feina i li prometem que mai oblidarem el seu esperit crític i de lluita per a fer un barri, una Barcelona i un món millor.
